Segur que sí, l’heu vist milers de vegades quant passejàveu pels voltants del poble entre el Tossal de la Vila i el Bartolo.
Efectivament, és la pissarra i també és l’aflorament de roca més antiga del nostre terme.
Pertany al període Triàsic, i aquesta mostra que he agafat al Collet de Carles té entre 200 i 250 milions d’anys.
Aquests estrats es troben a la banda est del municipi i és prou fàcil trobar fòssils entre les làmines de sediments, els més freqüents són restes de plantes del període i s’anomenen “equisets”.
El material es presenta amb la típica formació fullada, que pot estar horitzontal o inclinada, com també la podem veure doblegada per les forces geològiques.
La roca que forma l’aflorament és la pissarra, una roca metamòrfica d'origen sedimentari, de textura granular fina i homogènia, formada per la compactació d'argiles. De fet, la classificació dels materials del nostre terreny és de pissarra argilosa.
La pedra apareix com a resultat de la formació d’una serralada, ja que el material que queda enfonsat quan les forces tectòniques dobleguen l’escorça terrestre, està sotmés a pressions i temperatures prou elevades per canviar la seua estructura. Si aquesta pressió es dirigeix predominant una direcció, els cristalls creixen en una direcció perpendicular creant una estructura de fulls o làmines.
Si observem a la lupa la mostra que tenim, veiem la uniformitat de la superfície, senyal de les reduïdes dimensions del gra dels seus components. També apreciem punts brillants que corresponen amb incrustacions de cristalls de mica o quars. Per altra banda, l'augment del cantó de la pedra permet endevinar els plans d’exfoliació que ens permet obtindre làmines més fines.
Després d’aquest rotllo, ja sabeu!! Quan us torneu a trobar una telleta de pissarra als peus del Tossal de la Vila, a la Teuleria o al Collet de Carles recordeu que tindreu en les vostres mans una pedra més vella que els dinosaures, ¡¡més vella inclús que els continents tal com els coneixem ara!!