El bruc d'hivern pertany a la famÃlia de les ericà cies. És un arbust perenne d'un metre i mig d'alçada i de tiges llenyoses. Floreix durant la tardor i l'hivern (octubre - gener).
El podem trobar fins als 1000 metres d'altitud, en terreny calcari (l'anomenada pedra blanca en oposició a la pedra roja del substrat silici) i acompanyada de romer. Creix normalment als pinars i carrascars no massa espessos.
Les flors són de color rosat, menudes, en forma de gerreta i s'agrupen a l'extrem de la branca. El fruit és una cà psula molt xicoteta.
Com les seues tiges són dures i resistents s'usa per a fer graneres i com a protecció dels arbres joves del conill.
De l'arrel es fabriquen pipes de fumar, i les abelles elaboren una mel d'alta qualitat del pol·len de les flors.
