Poc abans d’arribar al Pou de la Figuera, en uns bancals propietat dels hereus de Sento l’obrer, segons ens informen la gent gran del poble; podem trobar aquesta curiosa construcció.
A l’à mbit mediterrani era freqüent alçar estructures de pedra en sec per abastir-se del lÃquid element i poder abeurar les ramaderies i fins i tot per a consum humà .
La font de mina és una d’aquestes propostes, una galeria excavada al terreny, més o menys llarga i amb certa inclinació, fins a arribar al nivell freà tic i transportar l’aigua fins a l’entrada on un abeurador o bassa permet als animals beure mentre que es minimitza l’evaporació grà cies al tancament en pedra.
En el cas que ens ocupa s’observen tres parts amb funcions ben definides.
L’entrada es un espai de 75 cm d’amplada per 150 cm d’alçada i 3 m de llargà ria. Al fons una piqueta feta amb una llosa de pedra, frena la velocitat del corrent d’aigua, permet un xicotet embassament fora de l’abast de bestiar i regula el vessament a l’abeurador. Aquest s’ha fet amb una altra pedra, però a pocs centÃmetres del nivell del sòl, altura adequada per a l'ús animal. Ã’bviament aquesta és la zona de subministrament d’aigua.
La galeria o conducció es prolonga quasi una quinzena de metres, al principi té unes dimensions de 40 x 50 cm però més o menys a la meitat redueix l'amplada fins als 30 cm. La principal funció és el transport d’aigua encara que també recull la que es filtra del terreny a través del sostre i les parets. Al fons del conducte, un forat menut comunica amb un pou obert a l’exterior.
La captació és diferent en aquesta construcció. Un pou a cel ras, excavat en el bancal i amb grosses parets de pedra arreglada, és l’encarregat de, en primer lloc, recollir totes les aigües superficials d’escorrentia, i en segon lloc, filtrar la humitat del terreny a través dels seus murs. Si el pou era d’aigua naixent, els sediments acumulats pel pas del temps han obstruït l’aflorament.
Al lloc on el pou connecta amb la galeria, el constructor va encastar una pedra trapezoidal, acanalada i amb prou pendent per a vessar el seu contingut dins de la séquia que el conduirà a l’entrada. També hi ha una altra llosa fixada a la paret del pou, a un nivell més baix que l’anterior, que permet l’accés al fons del pou, però que no seria d'estranyar que es fera servir per a poar aigua del pou mentre el nivell fora baix.
Intrigats per l’ús d’aquesta estructura, parlarem amb Tere, neta de l’antic propietari, que ens va referir que el seu avi portava a abeurar el seu ramat a aquest lloc i l'arrecerava a una cova propera que visitarem en una altra ocasió.
Vos deixem un dibuix de la construcció per comprendre el que hem explicat.
