Ja fa quasi tres anys que membres de l'associació exploraren i desobstruïren un forat menut als peus de La Balaguera. El fet es va publicar al blog del Espeleo Club Castelló però volem rememorar la activitat i vos oferim la publicació.
BA 01 - Avenc de La Balaguera
04/04/2018
Tossal de La Balaguera
La Pobla Tornesa, Castelló
40.11673ºN 0.00824ºW 309m
A finals de Març, el dia 29, aconseguim ajuntar un grup d’espeleòlegs del ECC per estudiar un forat que es troba a la Pobla Tornesa, als peus del tossal La Balaguera, a la partida del mateix nom, vora als bancals de Candideta.
L’equip d’aquest dia està constituït per Ferrà n, Alexis, Carolina, Inés, Gilabert i Quique.
L’accés a la boca es curt i còmode per què es fa per un antic camà de ferradura que donava pas als bancals de la part de dalt, hui perduts i ocupats pel pinar. En uns cinc minuts s’arriba des de l’aparcament fins la boca de la cavitat.
A primera vista, ens trobem una boca de 45x30cm que s’obre al mig d’una llosa de pedra calcà ria i envoltant el forat s’aprecien dipòsits d’un material forà . Quan traiem el cap a l’interior observem una erosió que forma un tub, el que ens fa sospitar que tenim endavant una surgència fòssil. La profunditat es de apenes dos metres i el fons està totalment reblit de pedres.
Les perspectives són bones aixà que per parelles ens decidim a desobstruir. En primer lloc entren Alexis i Gilabert, i comencen la tasca de treure pedra fins arribar a -4m. Cada pam aprofundit ens dóna à nims per continuar per que anem veient clarament com el tub erosiu continua i s’enfonsa als nostres peus. Donem un primer relleu i entren al cau Ferrà n i Quique. Continuem la feina i ens portem la sorpresa del dia. Sobre la cota -6m, al menejar un bloc considerable, veiem com xicotetes pedres del voltant s’enfonsen i sentim com reboten en les parets d’una caiguda considerable.
Ni pensar el revolt que la noticia produeix en el grup. Tots volen entrar per llevar tot allò que ens barra el pas.
Un altre relleu i aquesta vegada entren Alexis i Inés. Amb forces renovades per la il·lusió de la troballa aconseguim treure tot el que faltava, fins que veiem que la situació pren un risc inassumible, per què ens vam quedar sense lloc on afermar els peus.
També l’hora en venia damunt, aixà que canvia la posició Inés per Ferrà n, per tal de deixar segura la cavitat i tornar un altre dia. Mig hora i un bon grapat de pedres després, Alexis anuncia que veu formacions reconstructives i un pou que be pot fer uns 6 metres. Només queden un parell de blocs grans i encastats, aixà que donem el treball per finalitzat.
Quan tot l’equip ens ajuntem fora, l’emoció ens desborda (abraços, palmades, rialles, ...) i cadascú fent viatges a la boca per fer una última ullada a la cavitat, que en tres hores ha passat d’un forat de dos metres a un pou de sis metres i en perspectives de arribar al doble de profunditat.
Després de replegar tot el material i ferramenta, desfem el camà fins el cotxe i ens emplacem a no tardar molt per obrir el pas a tan ansiat pou.
Quasi una setmana després, el dia 4 d’Abril, de nou ens disposem a reprendre el treball al forat de la Balaguera, que a hores d’ara fa mèrits per convertir-se en avenc. A l’equip s’ens suma Lee i són ell i Alexis els que es disposen a retirar els blocs que obstrueixen el pou, no sense haver assegurat una corda a la capçalera de l’avenc per si s’enfonsa el sòl.
Quan l’últim bloc ha segut retirat s’obri un estret pas d’uns 40x60 cm. Superat aquest ens trobem en una xicoteta fractura d’un metre d’ample, uns dos de llargà ria i sis de profunditat on estan les úniques formacions de la cavitat, una colada i unes banderes.
L’emoció de saber que el pas està lliure ens ompli i tots volem baixar per gaudir d’una cavitat nova, per tant ordenadament anem visitant-la per que el seu reduït volum no ens permet endinsar-nos a tots a l’hora.
Al fons torna a formar-se el tub erosiu i aconseguim aprofundir un parell de metres més, però comença a estretir-se i cada vegada és més difÃcil continuar, per tant donem la jornada com conclosa i llancem la cinta mètrica per veure fins on arriba la cavitat.
El valor mesurat es de 13,60 m, una profunditat que ens permet anomenar-la com avenc i provisionalment, per la seva ubicació, la denominem Avenc de La Balaguera.
Com que ens queda un poc de sol, fem una ullada pels voltants, on trobem el que pareix una possible empremta de dinosaure sobre una llosa, però això és un altra història ...
